Arran de la pandèmia del COVID-19 serveis com la restauració, mercats, etc. van tancar posant en un moment d'urgència a projectes agrícoles, ramaders i artesanals que necessitaven una sortida ràpida del seu producte. La resposta d'aquests projectes va ser obrir la seva venta habilitant la possibilitat de comandes (per telèfon, on-line, etc.), enviaments a certes localitzacions i deixant la seva informació disponible (mètodes de pagament, productes, botiga, etc.).
A continuació mostrarem l'ànalisis fet sobre les dades dels projectes que han sorgit així com la comparació amb les dades dels productors adherits a la venda de proximitat de la Generalitat de Catalunya.
La informació dels nous projectes s'ha recollit en diferents iniciatives d'ESS obertes. En aquest anàlisi utilitzem les dades disponibles a:
L'ànalisi que es mostra es divideix en les següents seccions principals:
Tots els gràfics utilitzats són en cert nivell interactius: en els mapes i representacions de barres, al passar el cursor per sobre els punts o barres surt un missatge informatiu sobre les dades sobre les que está el cursor, en el cas dels diagrames, si es deixa el cursor sobre una línia un parell de segons, es pot veure quina relació entre comarques representa la línia i el seu pes.
A continuació es mostra un resum de què contenen les dades ja pre-processades:
En aquesta secció es mostren mapes de Catalunya amb la delimitació de les diferents comarques. Es comparen diferents aspectes de les dades entre comarques.
Prenent com a base les dades de projectes adherits a la venda de proximitat, es calcula el percentatge per comarca de nous projectes apareguts com a resposta a la crisi del COVID-19.
En el cas de la Vall d'Aran apareix un augment del 100% perquè hi ha un projecte a venda de proximitat i n'apareix un de nou. A part d'aquesta comarca, Es pot veure com a la Segarra, la Conca del Barberà i el Priorat han tigut un augment en projectes agroalimentaris de més del 50%.
En els següents mapes es mostra el percentatge de nous projectes prenent també com a base les dades de projectes adherits a la venda de proximitat.
En aquests mapes es pot veure que els sectors d'horta i elaboracions són els que més han crescut arreu de Catalunya i el sector de fruita més aviat al Barcelonès.
En el següent mapa es mostren les dades de venda de proximitat i els nous projectes junts. Els cercles de color granate representa els nous projectes i els blaus els registrats con a venda de proximitat.
Un mapa com aquest permet veure si en les comarques on hi ha hagut un major número de nous projectes ha sigut perquè en general és una comarca amb més projectes o no.
Són especialment interessants les comarques de l'Alt Penedès i el Vallès Oriental on, en proporció han tingut una major aparició de projectes agroecològics.
En el cas dels projectes sortits per la crisi del COVID-19 s'ha disposat de dades de les quals els associats a venda de proximitat no tenen i que també són interessants. Hem pogut analitzar els projectes amb productes ecològics i amb enviament per comarca.
Les conclusions que es poden treure és que a la provincia del Barcelonès hi ha més projectes amb productes ecològics i les regions fora del Barcelonès són les que tenen més projectes amb enviament (podria ser que necessitin vendre al Barcelonès perquè hi ha més vendes però no disposem de les dades necessàries per comprovar-ho)
No només és interessant saber quin tipus de producte es ven a cada comarca o quants projectes hi ha, també pot interessar veure quin és el moviment de productes entre comarques. A continuació es mostren unes representacioncs per veure des de quines comarques s'envia a quines altres.
La manera per entendre aquestes representacions és la següent:
Cal tenir en compte que a les representacions també s'hi mostra la relació de l'enviament dins la mateixa comarca.
D'aquestes representacions el que es pot veure és com la majoria de projectes de cada comarca envien a la mateixa comarca i com canvia el gràfic de mirar les connexions de tots els projectes a mirar únicament les connexions de projectes sense producte principal o amb elaboracions (pa, pasta, begudes alcohòliques...). En el cas de projectes amb elaboracions o sense producte principal, n'hi ha molts més que envien a tota catalunya (per les comarques que són més importants, Alt Penedès i Priorat, es podria deduïr que es tracta de begudes alcohòliques)
També és interessant comparar els nous projectes per poder saber com han sigut aquests projectes que han aparegut durant la crisi del COVID-19.
L'anàlisi es mostra en format de gràfic de barres i, en aquest cas, es separen els dos orígens dels nous projectes.
Cal aclarir la definició de producte principal, en aquest cas ens referim a carn, fruita i verdura.
En els gràfics es pot veure com la majoria de projectes, en els dos orígens, tenen un únic producte a la venda, tot i que també n'hi ha bastants que en venen 2. També és interessant veure que la majoria només ven productes principals i que quan venen productes principals solen ser especialitzats en aquell tipus de producte (per exemple: si venen carn, no venen fruita o verdura).
Una dada que estava disponible en un dels orígens era de quins mètodes de pagament disposava un projecte i una senyal de que aquests s'han adaptat bé a les opcions actuals és que més d'un 70% de projectes disposa de més d'un mètode de pagament, podent-hi haver fins a 4 opcions diferents per un mateix projecte (targeta, efectiu, transferència i Bizum).
A continuació es mostra la distribució dels percentatges de productes que utilitzen diferents tipus de pagament i combinacions d'aquests.
La majoria de casos es decanta per utilitzar pagament a través de transferència bancària, efectiu té un segon lloc tot seguit de Bizum, que és més utilizat que la targeta.